Cau la pluja
lentament, caminant pel carrer amb el paraigües obert vaig sentint en crepitar
de l'aigua sobre ell, semblen espurnes d'una foguera, esquitxos en els peus...
Els carrers estan buits, sols un veí surt a buscar llenya per avivà la calda de
l’estufa, dos gossos corren carrer amunt.
Sola sota la
pluja, passejo en un silenci que sols ella trenca.
Quina pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada