divendres, 12 d’abril del 2013

La mula del masover



Recordant els temps que passava a la masia, m’ha vingut a la ment l’estampa del veí de la masia propera. Era un xicot agradable i molt, molt xerraire. Anava amb un carro tirat per una mula, sempre que passava per davant de la nostra masia, feia petar la xerrada tot i continuant dalt del carro amb les riendes a la mà.
Sempre començava com qui saluda i passa de llarg. Bon dia tinguin! o Adéu!. Però la mula que era molt llesta coneixia de sobres el seu amo i sabia que la salutació portaria una xerrada llarga i automàticament la mula parava. Ell anava dient:  Arri!. Entre frase i frase, però la mula sabia que no era de veritat aquella ordre i continuava parada, així passava el temps...ell xerrant i la mula parada.
Jo volia descobrir quin to de veu feia, quin moviment o quin senyal intuïa la mula per saber del cert quant l’ordre: Arri! Anava de veres, no ho vaig descobrir mai, però ella era més llesta que jo i que l’amo, i de cop començava a caminar encara que el masover continués parlant i crec que era la mula la que decidia que ja n’hi havia prou de xerrera.
Pot ser sempre la decisió la prenia la mula.