Ja tornem a
estar en any d’eleccions, per tot veiem polítics amb els seus millors somriures,
repartint fulletons, abraçades, promeses,...
Recordo que al començament
de la democràcia hi havia molta esperança i que ara cada cop la gent va
desinflant-se, i es pot veure amb el número creixent de vots en blanc.
La ciutadania
que no està vinculada a cap partit, no creu amb cap d’ells. La població que
està inscrita en un partit determinat, ja votarà aquell partit. Per què doncs
tantes energies perdudes? I tants diners malt gastats en propaganda?
Les promeses
cada quatre anys ens les podem creure fins que el partit arriba un any a governar,
llavors ja no és creure o no, és veure
que ha fet mentre tenia la paella per la mànega.
Com podem creure
les promeses sobre el que faran, els que ara governen, si no les han realitzat
en els anys que han pogut fer-ho? Ara canviaran?
I les dels que
volen pujar al poder? És per a ells que hi volen ser o per la ciutadania?
Alguns polítics
segons a on van a fer la propaganda es disfressen segons qui els escolta, i
canvien el discurs. Altres tenen una carrera de pròfugues que han anat passant
d’un partit a un altre per veure si tenien més “sort”.
Esperem que la
democràcia pugui millorar, que treballin els polítics pel poble i no el poble
pels polítics.
Terns molta raó Imma, trobo que ens toca passar uns dies d'atabalament...Jo o crec que tants mítings i cartells ( amb molt de "fotochop") facin canviar gaire el desencís de la gent,
ResponEliminapenso que falta la il·lusió, de les primeres votacions. ..
Petonets.