dimecres, 11 de novembre del 2015

Pas a nivell

Fa molts i molts anys que els santfeliuencs estem reclamant el soterrament de les vies de la RENFE. A Molins de Rei ja fa molts anys que les van soterrar, en aquell pas a nivell va morir, entre altres, un company de tren de quan jo era estudiant i l’agafàvem cada dia.
En el pas de Sant Feliu moren cada any varies persones, es veritat que hi ha barreres i les persones passem quan estan baixades, però es que ho estant quasi bé sempre, potser s'obren 5 minuts cada mitja hora més o menys, no ho he cronometrat, però si passen trens cada quart en una direcció i l'altre, alguns amb diferencia d'uns 4 minuts, i tenim en compte que es baixen les barreres quasi quan el tren surt de Sant Joan i quan surt de Molins, no queda massa marge. I la veritat, qualsevol puja i baixa les escales!

L'altre dia vaig viure un episodi que podia haver acabat malament, per sort no va ser així. Un noi despistat va creuar quant el tren estava sortint de l'estació, el tren va xiular, i ell, en comptes de parar o retrocedir, ja que estava a la via que no circulava el comboi, va posar-se a córrer per creuar la via. El tren va frenar, però va sobrepassar tot un vagó de l’alçada que estava el noi abans de parar.
El xicot, bategant-li el cor a mil, es va parar al meu costat i va dir: - No m'hi havia fixa't.
-Has tornat a néixer, - li vaig dir jo - ja pots anar més en compte des d'ara, has tingut molta sort.
Tothom ja ho donem per fet que hem de passar amb les barreres baixades i molts cops no tenim la precaució d’assegurar-nos de mirar un costat i l'altre, i si hi ha un tren a la vista no traspassar.









foto: www.elperiodico.cat